ASSEMBLEA CONSTITUENT
(1789-1791):
• 14 Juliol de 1789. La població de París pren la presó de
la Bastilla (símbol de l’absolutisme).
• Agost de 1789. Atacs contra castells de nobles a zones
rurals (“Gran Por”).
• Agost de 1789. S’aboleixen els drets feudals i s’aprova
la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà.
• Setembre de 1791. S’aprova la Constitució (sobirania
nacional, drets fonamentals, divisió de poders, monarquia, sufragi restringit.
ASSEMBLEA LEGISLATIVA (1791-
1792):
• Nova Assemblea després de les eleccions. Apareixen els
grups polítics. Molts privilegiats fugen i conspiren contra la revolució.
• Abril 1792. Les
monarquies europees (absolutistes) declaren la guerra a França.
•
Jacobins i
sans-culottes volien reformes més intenses.
• Agost 1792. El poble de París assalta el palau de rei i
el destitueix.
LA CONVENCIÓ (1792-1795):
• 1792. Noves eleccions i control del Girondins.
Proclamació de la República.
• Gener de 1793. Condemna per traició i execució de Lluis
XVI. Guerra contra França.
• Juny de 1793. Cop d’estat dels sans-culottes contra els
Girondins. Robespierre al poder.
• S’implanta el “Terror” (tribunals contra sospitosos de no
ser revolucionaris).
• Juliol de 1794. Els moderats detenen Robespierre i el
condemnen a mort.
EL DIRECTORI (1795-1799):
• Govern moderat i nova Constitució (1795).
• Poder executiu en mans d’un Directori de cinc membres.
• Revoltes: Conjura del Iguals (Babeuf) i revolta
absolutista (detinguda per Napoleó).
• Victòries de Napoleó en l’exterior i augment de la seua
popularitat.
EL CONSOLAT (1799-1804):
• Cop d’Estat de Napoleó, recolzat per la burgesia (1799).
• Inici del Consolat amb tres dirigents polítics al front:
Napoleó, Ducos i Sieyès.
